penya blaugrana ramon llorens rubi

UNA VIDA PARA EL CF BARCELONA

Ramon llorens respon al paradigma del típic personatge barcelonista de corque tota la vida ha estat vinculat al barca d'una manera o d'una altra. L'home de club que hi passa més aviat de puntetes però que hi fa una feina eficaç i absolutament impagable.
Porter als anys vint i trenta i, després entrenador de joves futbolistes, per damunt de tot va ser un barcelonista que estimava el club més que el res al món. Fins i tot , més que els diners.
Llorens va néixer a barcelona 1'1 de novembre del 1906. Des de ben petit, malgrat la seva estatura , va preferit la demarcació de porter a l'hora de jugar al futbol amb els seus amics. Els seus primers contactes amb l' entitat blaugrana daten de l' any 1921, en què , amb 14 anys, es va fer soci del club, pas previ indispensable alshores per formar part de quasevol dels seu equips.
Com a porter, es va incorporar al quadre barcelonista amateur i, de mica, va pujant fis a arribar al primer equip. e seu debut va tenir lloc el 5 d'abril del 1926 en un partit amistós al camp de l' europa.

Malauradament, va estar sempre en un segon pla, a l`ombra de porters de la talla de Franz Platko i Josep Nogués. Pero tots els entrenadors blaugrana sabien que tenir-lo a la banqueta era una garantia en cas de lesió del porter titular.
Només cal recordad la seva gran actuació en les famoses tres finals de Santander, davant la Real Societat, al Campionat d'Espanya del 1928. Durant aquelles jornades la ploma del gran poeta gadità Rafael Alverti va inmortalitzar la gesta del porter hongarès de tornar al camp malgrat haver rebutuna puntada de peu al cap durant el primer partit. Però el que molta gent oblida de manera és que Platko ja no va estar al segon i el tercer matx, i que si finalment el Barca va aconseguir el titol va ser, en gran mesura,gràcies a les aturades magistrals de Lorens.

HISTORIA DEL ESCUDO

Historia

La primera versión era el escudo de la ciudad de Barcelona, embaldosado con cuatro cuartos. Arriba lucía una corona y un murciélago, y estaba rodeado por dos ramas, una de laurel y otra de palmera. Era una forma de expresar, desde buen principio, la vinculación del club con la ciudad que le vio nacer. En 1910, el Barça convocó un concurso abierto a todos los socios que tuvieran propuestas. Ganó el dibujo de Carles Comamala, jugador del club entre 1903 y 1912, y por aquel entonces estudiante de medicina y un gran dibujante. Así nació el escudo que el club ha lucido desde entonces, con pocas variaciones. Se trata de un escudo con forma de olla que mantenía en los cuartos superiores la Creu de Sant Jordi y las cuatro barras, elementos representativos de Barcelona y Catalunya, respectivamente. En el centro del escudo, en una franja, aparecen las iniciales del club, F.C.B., y en la parte inferior los colores azul y grana con un balón de fútbol. La forma actual del escudo corresponde a la adaptación que hizo, en el año 2002, el diseñador Claret Serrahima, que se decantó por unas líneas más estilizadas, surpimió los puntos que separaban las iniciales del club, abrevió el nombre y redujo el número de puntas. Cabe decir que este escudo presenta unas líneas más sencillas, que facilitan su reproducción en todos los formatos de la identidad corporativa de la entidad.